Miquel Gosalbes és avi 10è del meu fill Joaquim per part materna. Va viure a principis del segle XVII i la seua neta Cristina Visenta Maria Gosalbes es casà amb Luis Joseph Simon Thomas. Aquest cognom, que ara escrivim Tomàs, després de cinc generacions registrades a Beniarrés, dos a l'Orxa i dos més a Xeraco, ha perdurat per línia directa fins el meu sogre.
Per l'article de Josep Vicent Moncho i Grau L'herència de Miguel Gozálbez sabem que és l'iniciador d'aquest cognom a Beniarrés i un dels primers repobladors després de l'expulsió dels moriscos de 1609.
.
L'herència de Miguel Gozálbez
Investigant uns cognoms, fa temps, vaig trobar un document curiós que es referia a l'inventari de l'herència de Miguel Gozálbez, difunt cap a 1626. Dit Miguel Gozálbez, ja habitava a Beniarrés al desembre de 1611. Era casat amb Isabel Juan Lledó, per la qual cosa és un dels primers repobladors del lloc després de l'expulsió dels moriscos de 1609. Tenen un fill, Vicente Juan Gozálbez Lledó, nascut l'11 d'abril de 1616, i una filla, Jacinta Gozálbez Lledo, nascuda el 5 d'octubre de 1620. Ja no se'ls coneix més descendència. Són els iniciadors del cognom Gozálbez que ha perdurat fins als nostres dies.
Miguel va morir cap a 1626, i no consta la seua defunció perquè hi ha algunes llacunes en els llibres parroquials. La seua esposa, Isabel Juan Lledó, en 1631 és l'última referència que tenim d'ella, per la qual cosa és de suposar que també moriria.
Per altres documents hi ha constància de la possessió per part d'aquesta família de moltes terres, la qual cosa ens referix que la seua posició havia de ser prou acomodada. Aquestes no consten en l'inventari, però si que fa menció d'un capbreu o document notarial en què possiblement sí que estiguen esmentades.
L'inventari de l'herència, a més dels béns immobles, dos cases, una a Beniarrés i una altra a Benillup, detalla els pocs béns mobles que pertanyien a la família, molts d'ells en estat ruïnós com podreu comprovar: una paella vella foradada, una caldereta apedaçada, etc. Si aquests eren els béns d'una família acomodada, ens podem imaginar com eren els d'una família pobra.
Delata que Miguel Gozálbez no va poder fer testament, i que s'ha de recórrer a familiars i amics per a saber de les seues possessions. Miguel Tomás, major, és anomenat per l'autoritat com a Tutor dels fills, ambdós menors, i és l'encarregat de realitzar l'inventari junt amb la mare, el Justícia Cristóbal Giner i el notari Públic Onofre Navarro que és el que redacta el document en 16 d'octubre de 1626.
La mula parda que consta en l'inventari va ser venuda per 24 lliures, una quantitat considerable, a Jaime Gostantí, espòs d'Ursula Llorens. Esta família consta des de 1626 fins a 1634 que es deixen de tindre notícies d'ells. En 1629 i 1634 tenen dos fills. Possiblement emigraren a un altre lloc.
El document en qüestió s'expressa de la manera següent:
.die XVI mensis Octobris anno A nat. d. n. MDCXXVI
Com xerllemar frend del frau i engany als tudors i curadors dels bens de alguns difunts i los tals tinguen obligatio de fer inventari repertori o cabreu dels bens recaens de la erentia del tals difunts per tal io Miguel Thomas major de dies tudor i curador dels fills i ereus de Miguel Gosalbes consta de la dita tudela i cura ab decret fet per lo justicia del present lloch de Benaraes en quinse del present mes i añy en dit nom convocats alguns parents he in amichs del dit difunt i particularment de Isabel Juan Llido mare mes propenera perçona dels fills i ereus del dit Miguel Gosalbes per a que diguen quins bens recauen en dita erencia en lo Santisim nom de Iesus feta primerament Señal de la Sua Santa + per a que in cuantu se puga dar clarisia i descarech de dits bens en dit nom lo dit Miguel Thomas curador quidesus en presensia de Cristofol Giner justicia del dit lloch i dels testimonis de sus esdits fonch fet conventari del thenor seguent:
- Ha primerament una casa eretat posada i situada en lloch i territori de Benaraes que afronta ab casa de Pere Juan Moia i la eretat esta posada i situada en dit lloch sols les afrontacions en acte de cabreu contengudes
- Ittem altra casa i eretat posada i situada en lo lloch de Benillup conforme les afrontacions en dit cabreu contengudes
- Ittem una mula parda la qual se a venut a gostanti en preu de vint i quatre lliures
- Ittem un llit de potes i ab una marsega i un matalas
- Ittem una caixa de pi blanca nova
- Ittem una taula de tisora ab son peu
- Ittem una taula de quatre peus
- Ittem dos cadires de costelles de fusta
- Ittem un davall de llit en randa
- Ittem dos llansols usats
- Ittem una flasada usada
- Ittem dos coixineres de risa
- Ittem dos tovalles usades
- Ittem un cortinage de sisa ab dos cortines i un sel
- Ittem una tovalla de risa
- Ittem una paella vella foradada
- Ittem dos gerretes chiques
- Ittem una bota de trenta canters vella
- Ittem unes tovalles escacades que son tres al netejador
- Ittem una caldera usada migansera apedasada
- Ittem un pual usado
Estos son los bens que al present se an trobat recaure en bens de la sus dita erentia protestant que sempre i quant se trobaren altres bens ser de dita erensia sen rentariaren en lo present enventari i daltre de nou si convenia de les quals coses requeria a mi dit Nofre Navarro notari publich deius escrit lo son rebut acte publich per averne memoria a lo esdevenidor lo qual per mi dit notari li fon rebut en lo de us dit acte a 16 dia mes i añy...
.
La vida llavors no era tan fàcil. Als constants períodes de sequera s'unien llargues epidèmies que delmaven la població i els cultius. Els sistemes de reg estaven la majoria inutilitzables després de l'expulsió. A penes tres anys abans d'aquest document, comenten els experts que Beniarrés va estar a punt de desaparéixer junt amb Gaianes a causa d'un focus de paludisme localitzat en l'anomenada Albufereta de Gaianes que contaminava totes les aigües del subsòl. Ara, per cert, s'està intentat recuperar aquest espai ecològic que va causar tants problemes fa 400 anys. Els impostos excessius, els baixos preus agrícoles, els terratrémols molt freqüents en l'època, la pressió dels senyors per a augmentar els seus beneficis i un infinitat de problemes acumulats feien molt difícil la subsistència dels pocs veïns de Beniarrés.
Dos anys després d'aquest document, en 1628, es redacten uns nous capítols de població menys exigents a fi d'atraure famílies que repoblen els llocs quasi deserts de la vall. S'intenta que Benillup siga repoblat novament per l'atractiu de l'horta que disposa atorgant als seus pobladors més beneficis que als de Beniarrés, però resulta inútil, a mitjan d'eixe segle està completament despoblat i en ruïnes. Tots els veïns es concentren a Beniarrés més elevat dels llits del riu d'Alcoi i per on creua el camí de Salem, pas obligat per a creuar el Benicadell.
J. Vicent Moncho i Grau
BIBLIOGRAFIA
- Arxiu Parroquial de Beniarrés.
- Protocols Notarials d'Onofre Navarro 1626-1629.
- Despoblació i Repoblació. La Crisi del XVII. De Primitivo J. Pla Alberola. Moriscos, Nobles i Repobladors. D'Eugenio Císcar.
Article per a publicar a la Revista "Fent Poble", de l'Associació Cultural l'Esportí de Beniarrés número 23, desembre 2006.
Amb aquest suggerent títol, Frederic Jordà edita el blog per tal de donar a coneixer treballs sobre la història de Beniarrés recollits en publicacions diverses per a que no queden en el calaix dels oblits.
