Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XIII. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de febrer del 2017

Guglielmo III Salusio VI, detto Cepola

Dopo la morte di Chiano in battaglia nell’ottobre del 1256, divenne giudice suo cugino Guglielmo di Cepola (forse possidente dell’omonimo villaggio quartese) che fece un vero e proprio atto di vassallaggio nei confronti di Genova, rinnovando solennemente gli accordi già stipulati da Chiano. Ma nel 1257, Guglielmo di Capraia, dopo che i pisani avevano sorpreso una flotta genovese di supporto al Giudice cagliaritano, riconquistò Castel di Castro per conto di Pisa. Guglielmo di Cepola si rifugiò a Genova, dove morì, dopo aver fatto testamento al comune ligure. Santa Igia venne risparmiata, in un primo momento. Secondo gli accordi di resa, l’amministrazione avrebbe dovuto passare nelle mani di Pisa e i genovesi avrebbero dovuto abbandonarla. Ma forte del testamento di Guglielmo di Cepola, Genova disattese i patti e Pisa, riorganizzata l’alleanza coi giudicati di Arborea e Gallura, pose sotto assedio la città. Stavolta, in una data imprecisata tra luglio e dicembre del 1258, Santa Igia venne totalmente distrutta dall’alleanza sardo-pisana, con tanto di spargimento di sale sulle rovine. Il Giudicato di Cagliari, dove diversi secoli prima era scoccata la scintilla dell’autonomia giudicale, cessò la sua esistenza, finendo per essere diviso tra Pisa, Arborea, Gallura e Donoratico.

https://albertomassazza.wordpress.com/2014/09/15/santa-igia-la-capitale-sepolta-sardegna-medioevo-giudicati/


Guglielmo III Salusio VI, detto Cèpola o Cipolla (Cèpola, ... – Genova, 1258), è stato l'ultimo giudice del Giudicato di Cagliari. Il suo regnò durò circa un anno, dal 1257 al 1258. Nato probabilmente nella villa di "Cèpola", situata nei pressi di Quartu (campidano di Cagliari) assunse il titolo di giudice a seguito dell'assassinio, da parte di sicari pisani, del giudice cagliaritano Giovanni Torchitorio V detto Chiano, suo cugino. Come il suo predecessore anche Guglielmo continuò la politica filoligure e antipisana e nel 1257 scacciò i pisani dalla rocca di Castel di Castro. Questo fatto scatenò la furia di Pisa che quindi formò una coalizione militare con gli altri tre giudicati sardi filopisani e lo attaccò. Il 20 luglio 1258, dopo quattordici mesi di guerra, Santa Igia, capitale del Giudicato di Cagliari, venne conquistata dalla coalizione e Guglielmo fu costretto a fuggire a Genova dove morì poco tempo dopo senza lasciare eredi. Il giudicato di Cagliari fu quindi smembrato e diviso fra i vincitori e dopo 358 anni cessò di esistere.

https://it.wikipedia.org/wiki/Guglielmo_III_Salusio_VI

dilluns, 27 de febrer del 2017

Cevolla da Verona

Forse il primo membro attestato è un Cevolla da Verona che nel 1233 partecipò alla conquista del castello di Bergantino nella guerra contro Ferrara. Nel 1254, tra i veronesi che giurarono la pace tra Ezzelino III da Romano e Oberto II Pallavicino, figurano anche un Zenarius de Cevolla, un Zevolla de Grezana e un Bonaventura Cevolla, cui si aggiunge un Facinus de Cepolla nel consiglio cittadino.

https://it.wikipedia.org/wiki/Cipolla_(famiglia_veronese)

dissabte, 2 de maig del 2015

Delle liberta' del comune di Nizza

Libri due 
Pietro l. Datta

N° VII
4305 20 aprile
ATTO
DI PARLAMENTO PER COSTITUZIONE DI MANDATARII

In nomine domini amen. Anno natiuitatis eiusdem millesimo trecentesimo quinto die uicesimo mensis aprilis. Nouerint uniuersi quod cum occasione donacionis liberalis et gracìose trecentarum libraram nuper facte per nonnullos ciues nicie nomine suo et tocius uniuersitatis dicti loci et singularium eiusdem nobili uiro domino Raynaldo de Lecco militi senescallo et capitaneo generali parcium pedimontis requirenti et recipienti nomine illustris domini Raymundi Berengarii comitis pedimontis nati domini nostri Regis (1) orta fuerit questionis materia inter nonnullos ciues nicie nomine suo et tocius uniuersitatis predicte et singularium eiusdem ex una parte et nonnullos habitatores seu incolas diete ciuitatis qui se dicunt de parte Guelfa januensi Grimaldorum ex altera super eo 

E inserta la carta del re Carlo II 1291 9 febbraio che autorizza la costituzione di mandatarii.
Nomina uero hominum predictorum sunt hec.

Isnardus Cebolla 
lohannes Cebolla
Guillelmus Cebolla
Petrus Cebolla
Alter Guillelmus Cebolla

Otho Aycardi
Guillelmus Clari
Petrus Clari
Otholinus Braco
Manuel Calafat
Gaufridus Sabaterius
Guillelmus Brache


De quibus omnibus et singulis dicti homines et predicti syndici pecieruut eis fieri pubblicum instrumentum. Actum nicie in dieta platea palacii presentibus Fulcone de Uenellis subuicario nicie Petro Bernardo clauario ibidem B. Borello notario curie Francisco Mercaderio notario et Iohanne Tibaudo seruiente dicti subuicarii testibus uocatis et rogatis. Et me Petro Augerii notario publico constituto ab Illustrissimo domino Karolo secundo Dei gratia jerusalem et Sicilie rege qui predicti s omnibus interfui et rogatus hanc cartam scripsi et signo meo consueto signaui.

(1) Raimondo Berengario era secondogenito del re Carlo ii al quale premorì.


Delle liberta' del comune di Nizza 
Libri due 
Pietro l. Datta
Tipografia Caisson e Compagni, Nizza 1859
Digitized by the Internet Archive in 2012 with funding from
University of Illinois Urbana-Champaign

dimarts, 28 d’abril del 2015

Petrus Cebolla i altres residents sards a Marsella a mitjan segle XIII

No existeixen, de fet, notícies que demostrin l'existència d'un comerç continuat abans de l'any 1227, quan és documentada l'exportació de corall sard a Marsella. En canvi, són molt abundants les actes que proven un intes tràfic marítim que unia la ciutat provençal amb el principals ports de l'illa, Oristany, l'Alguer, Bosa, Torres i, sobretot, Càller, que des de feia un segle era la principal base comercial pisana a Sardenya; hi feien cap, en efecte, totes les naus implicades en el comerç amb Provença i amb la península Ibèrica (Loddo, 1952, p. 234). A més d'això, han estat fins i tot individuades colònies de sards regularment establerts a Marsella29.
La comunitat catalana de Sardenya, a més, pogué entrar en contacte directe amb cercles pisans i genovesos relacionats amb la literatura provençal, sobretot els Doria i els Malaspina, mecenes de trobadors.

29. Es coneixen els noms, per exemple, de Laurencius i Ugo Sardus, Johannes Azalguerius, Johannes Cagliari, Petrus Cebolla, Barisone de Sassari, residents a Marsella a mitjan segle XIII. "Tutte queste testimonianza ci portano ad affermare la presenza nella città mediterranea [Marsella], di una piccola colonia di Sardi, abbienti e praticanti il commercio". (Artizzu, 1983c, p.38).

Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya
Joan Armangué i Herrero
Institut d'Estudis Catalans
Biblioteca Filològica, XLIII
Barcelona, 2001

dimecres, 5 de novembre del 2014

Els chrestians deyen lo Pug de Sebolla

131. E quan aço sia feyt que nos haiam aquels castells, mudar nosem a ·I· loch que dien los chrestians lo Pug de Sebola624, e es prop de Ualencia dues legues. E daqui a caualcades que farem fer a Ualencia, e que la talarem quan nos uenrem625, e sabrem ardit que seran uenguts a gran flaquea, e a gran cuyta de fam, metrem nos sobre els enans que cuylan lo pa altra uegada, e assetiar los hem, e ab la uolentat de Deu pendrem. E dixeren don Blasco, el Maestre a nos: Sils sarrains que son en Ualencia vos ho haguessen aixi dictat, nou porien mils dictar, e semblans que nostre Seynor vos uol guiar, pus tan bon acort nauets. E aqui fo acordat con se faes ne con no. E aenant nos fom en Terol, e don Pero Ferrandeç Daçagra, senyor Dalbarrazi, conuidans que caçassem senglar, e que meniassem ab el en una aldea Dalbarrazi que ha nom Exea, que aquil trobariem, e nos atorgam li ho.

206. E nos estan a Osca, anam per nostra terra enues Saranyena, haguem nos pensat que prefessem lo castell quels sarrains apelauen Anesa751, els chrestians deyen lo Pug de Sebolla, e ara ha nom lo Pug de sancta Maria: e quan laguessem pres pensam nos qual Rich hom hi poriem lexar de nostra terra, e pensam quels homens no pujauen en prets ni en ualor menys de bones hobres, perque aquel que nos mes amauem, e en qui nos fiauem, deuiem comanar aytal loch con aquel era con laguessem pres: e per ço quan752 don ·Bñ· ·G· Dentença era nostre oncle de part de nostra mare, e quel be que el hauia hauia pler nos, uolguem lo mes comanar a ell que a altre home, quan Deus nos hauria donat aquel loch quel haguessem pres. E nos anam pel cami, clamam753 lo, e tiram nos ab el foral cami, e dixem li: Don ·Bñ· ·G·, uos sots hom que nos amam, e en qui fiam, e quens tanyetS754 Molt per parentesch, e uolriem uos pujar e dar a uos ahina755 per que uos nos faessets tal seruici, que del be que nos uos fariem coneguessen tuyt que ben lauriem mes en uos: ara nos hauem nos pensada vna cosa en que nos poriets molt seruir, e perque nos uos seriem tenguts de fer a uos gran be pel seruici que uos nos haurets feit. E el grains ho molt, e besans en la ma per la merce que nos li prometiem, e pregans que li dixessem qual seruici seria aquel. E nos dixem Il que noilra uolentat era que anassem a setiar lo Pug de Cebola, e era prop dues legues de Ualencia, e quan laguessem pres, que metriem a ell en frontera ab ·C· cauallers. E dixem li con lo castell estaua en pug, e era bo, e fort, e ben obrat, e que li dariem conduyt a ·I· any, e que tot liuern tengues frontera aqui: e quan uenria al estiu que nos quey seriem e que talariem Ualencia, e ab lo mal que hauriem pres de les caualgades, e ab la tala que nos los fariem, que aixi la madurariem con fruyta qui la uol menjar: e quant nos ueuriem que seria hora dassetiar Ualencia, ni que ela seria ben destreta de conduyt, enuiariem per tots nostres Richs homens e per ciutadans, e quens uinguen acorrer per assetiar Ualencia, e ab la uoluntat de Deu quins aiudara pendrem la: e quant Ualencia sia presa, tot aquel Regne sera pres tro a Xatiua.

207. E quan ell hoi aquest pensament nostre, nons parla nins respos, e estech vna gran pessa duptant: e quan nos uim que ell duptaua en la paraula que nos li hauiem dita, dixem li: Don ·Bñ· ·G·, no duptets que aquesta paraula, de que nos nos som descobertz a uos, molt es bona, e tenits ho en secret que hom del mon nou sapia tro que nos haiam apparaylada nostra fazenda ab ques fassa, e prenets ço que jous dich e placiaus molt: car de dues coses nous pot falir, la vna, que si Deus uos lexa complir aquel seruici que nos uos manam quens façats, jous fare el pus honrat hom del meu Regne: e si uos morits en seruici de Deu e nostre, parays nous pot fallir que uos nol haiats, e per aquestes dues raons uos noy deuets duptar. E sobre aço acostas a nos e besans la ma, e dix que prenial do que nos li donauem, e donauem li bon conseyl, que no lin podia mal pendre, daqueles dues coses que nos li hauiem dites.

208. Ab tant acordam nos ab el ensemps que manassem nostra ost per al pascor: e manam la als Richs homens, e a les ciutats, e a les viles. E quan uench aenant a la entrada de la caresma, dixeren nos per cert homens qui uenien de Ualencia, que derrocat hauien lo castell del Pug. E quan nos ho hoim pesans molt, e ab tot lo pesar que nos naguem, dixem que nons tenia dan per ço que nos hi fariem ·I· altre castell quant hi iriem ab la ost. E manam fer ·XX· pareyls de tapieres en secret, que hom nou sabes en Terol, e fom a la pascha florida en Terol: enans que nostra ost uingues començam danar, e uench ab nos don Exemen Dorrea, e nostra maynada, e don Pero Fferrandes Daçagra, el conseyl de Daroca e de Terol: e enans que uinguessen los altres anam nosen. E nos, a exida de Terol, per lo cami on anauem, guardaren los de la ost les besties carregades que portauen les tapieres, car negu de la ost no sabia nostre secret, ni on anauem ne on no. E quan fom denant Exerica que la talauem, don Pero Fferrandez Daçagra uench a nos, et don Exemen Durrea, quart haguem menjat, e dixeren nos: Seyor, que es aço que dien nos que tapieres leuats? E nos dixem los que nolsen respondriem denant tots, mas ques leuassen los altres, e parlariem ab els, e dir los hiem que era ne que no

209. E quant sen foren leuats, dixem los: Aquesta cosa hauem feita en gran secret, e prec uos altres e man que tingats lo secret tro que uegen les gents per ques fa ne per que no, que jo les he feytes, per ço car jo uuvl poblar lo pug que ara ha nom Aneça, e haura nom lo Pug de sancta Maria, e els han desfeit lo castell quey era, e jo uuylo reffer, e quan refeit laurem, lexar hiem nostra frontera bona e enfortida, e daqui garrejar los ha hom tant, tro que Ualencia sia aixi aflaquida de conduyt que la puscam assetiar, e que la puscam pendre. E els dixeren: Bens ho degrets a nos hauer feit saber, que meyls forem apparaylats de conduyt e daltres coses que ara no som. E coneguem los en les cares que nols playa, e en la paraula que nou anagauen be, e dixem los: Barons, placiaus aço que nos hauem feit e farem, que per aquesta cosa se conquerra Ualencia mils que per neguna altra del mon.



624Cebolla. (N. 1, p. 179).
625Veurem. (N. 1, p. 179).
751Enesa. (N. 1, p. 250).
752Com. (N. 2, p. 250).
753Menam. (N. 3, p. 250).
754Attanyets. (N. 4, p. 250).
755Azina. (N. 5, p. 250).


Jaume I, Rei de Catalunya-Aragó (1208-1276)
Llibre dels feits
Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler: dictada per aquell en sa llengua natural; de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003
Barcelona, Llibrería d'Alvar Verdaguer, 1873.
MecaGratis.com: Mecanografia gratis Curs de Mecanografia