131. E quan aço sia feyt que nos haiam aquels castells, mudar nosem a ·I· loch que dien los chrestians lo Pug de Sebola624, e es prop de Ualencia dues legues. E daqui a caualcades que farem fer a Ualencia, e que la talarem quan nos uenrem625, e sabrem ardit que seran uenguts a gran flaquea, e a gran cuyta de fam, metrem nos sobre els enans que cuylan lo pa altra uegada, e assetiar los hem, e ab la uolentat de Deu pendrem. E dixeren don Blasco, el Maestre a nos: Sils sarrains que son en Ualencia vos ho haguessen aixi dictat, nou porien mils dictar, e semblans que nostre Seynor vos uol guiar, pus tan bon acort nauets. E aqui fo acordat con se faes ne con no. E aenant nos fom en Terol, e don Pero Ferrandeç Daçagra, senyor Dalbarrazi, conuidans que caçassem senglar, e que meniassem ab el en una aldea Dalbarrazi que ha nom Exea, que aquil trobariem, e nos atorgam li ho.
206. E nos estan a Osca, anam per nostra terra enues Saranyena, haguem nos pensat que prefessem lo castell quels sarrains apelauen Anesa751, els chrestians deyen lo Pug de Sebolla, e ara ha nom lo Pug de sancta Maria: e quan laguessem pres pensam nos qual Rich hom hi poriem lexar de nostra terra, e pensam quels homens no pujauen en prets ni en ualor menys de bones hobres, perque aquel que nos mes amauem, e en qui nos fiauem, deuiem comanar aytal loch con aquel era con laguessem pres: e per ço quan752 don ·Bñ· ·G· Dentença era nostre oncle de part de nostra mare, e quel be que el hauia hauia pler nos, uolguem lo mes comanar a ell que a altre home, quan Deus nos hauria donat aquel loch quel haguessem pres. E nos anam pel cami, clamam753 lo, e tiram nos ab el foral cami, e dixem li: Don ·Bñ· ·G·, uos sots hom que nos amam, e en qui fiam, e quens tanyetS754 Molt per parentesch, e uolriem uos pujar e dar a uos ahina755 per que uos nos faessets tal seruici, que del be que nos uos fariem coneguessen tuyt que ben lauriem mes en uos: ara nos hauem nos pensada vna cosa en que nos poriets molt seruir, e perque nos uos seriem tenguts de fer a uos gran be pel seruici que uos nos haurets feit. E el grains ho molt, e besans en la ma per la merce que nos li prometiem, e pregans que li dixessem qual seruici seria aquel. E nos dixem Il que noilra uolentat era que anassem a setiar lo Pug de Cebola, e era prop dues legues de Ualencia, e quan laguessem pres, que metriem a ell en frontera ab ·C· cauallers. E dixem li con lo castell estaua en pug, e era bo, e fort, e ben obrat, e que li dariem conduyt a ·I· any, e que tot liuern tengues frontera aqui: e quan uenria al estiu que nos quey seriem e que talariem Ualencia, e ab lo mal que hauriem pres de les caualgades, e ab la tala que nos los fariem, que aixi la madurariem con fruyta qui la uol menjar: e quant nos ueuriem que seria hora dassetiar Ualencia, ni que ela seria ben destreta de conduyt, enuiariem per tots nostres Richs homens e per ciutadans, e quens uinguen acorrer per assetiar Ualencia, e ab la uoluntat de Deu quins aiudara pendrem la: e quant Ualencia sia presa, tot aquel Regne sera pres tro a Xatiua.
206. E nos estan a Osca, anam per nostra terra enues Saranyena, haguem nos pensat que prefessem lo castell quels sarrains apelauen Anesa751, els chrestians deyen lo Pug de Sebolla, e ara ha nom lo Pug de sancta Maria: e quan laguessem pres pensam nos qual Rich hom hi poriem lexar de nostra terra, e pensam quels homens no pujauen en prets ni en ualor menys de bones hobres, perque aquel que nos mes amauem, e en qui nos fiauem, deuiem comanar aytal loch con aquel era con laguessem pres: e per ço quan752 don ·Bñ· ·G· Dentença era nostre oncle de part de nostra mare, e quel be que el hauia hauia pler nos, uolguem lo mes comanar a ell que a altre home, quan Deus nos hauria donat aquel loch quel haguessem pres. E nos anam pel cami, clamam753 lo, e tiram nos ab el foral cami, e dixem li: Don ·Bñ· ·G·, uos sots hom que nos amam, e en qui fiam, e quens tanyetS754 Molt per parentesch, e uolriem uos pujar e dar a uos ahina755 per que uos nos faessets tal seruici, que del be que nos uos fariem coneguessen tuyt que ben lauriem mes en uos: ara nos hauem nos pensada vna cosa en que nos poriets molt seruir, e perque nos uos seriem tenguts de fer a uos gran be pel seruici que uos nos haurets feit. E el grains ho molt, e besans en la ma per la merce que nos li prometiem, e pregans que li dixessem qual seruici seria aquel. E nos dixem Il que noilra uolentat era que anassem a setiar lo Pug de Cebola, e era prop dues legues de Ualencia, e quan laguessem pres, que metriem a ell en frontera ab ·C· cauallers. E dixem li con lo castell estaua en pug, e era bo, e fort, e ben obrat, e que li dariem conduyt a ·I· any, e que tot liuern tengues frontera aqui: e quan uenria al estiu que nos quey seriem e que talariem Ualencia, e ab lo mal que hauriem pres de les caualgades, e ab la tala que nos los fariem, que aixi la madurariem con fruyta qui la uol menjar: e quant nos ueuriem que seria hora dassetiar Ualencia, ni que ela seria ben destreta de conduyt, enuiariem per tots nostres Richs homens e per ciutadans, e quens uinguen acorrer per assetiar Ualencia, e ab la uoluntat de Deu quins aiudara pendrem la: e quant Ualencia sia presa, tot aquel Regne sera pres tro a Xatiua.
207. E quan ell hoi aquest pensament nostre, nons parla nins respos, e estech vna gran pessa duptant: e quan nos uim que ell duptaua en la paraula que nos li hauiem dita, dixem li: Don ·Bñ· ·G·, no duptets que aquesta paraula, de que nos nos som descobertz a uos, molt es bona, e tenits ho en secret que hom del mon nou sapia tro que nos haiam apparaylada nostra fazenda ab ques fassa, e prenets ço que jous dich e placiaus molt: car de dues coses nous pot falir, la vna, que si Deus uos lexa complir aquel seruici que nos uos manam quens façats, jous fare el pus honrat hom del meu Regne: e si uos morits en seruici de Deu e nostre, parays nous pot fallir que uos nol haiats, e per aquestes dues raons uos noy deuets duptar. E sobre aço acostas a nos e besans la ma, e dix que prenial do que nos li donauem, e donauem li bon conseyl, que no lin podia mal pendre, daqueles dues coses que nos li hauiem dites.
208. Ab tant acordam nos ab el ensemps que manassem nostra ost per al pascor: e manam la als Richs homens, e a les ciutats, e a les viles. E quan uench aenant a la entrada de la caresma, dixeren nos per cert homens qui uenien de Ualencia, que derrocat hauien lo castell del Pug. E quan nos ho hoim pesans molt, e ab tot lo pesar que nos naguem, dixem que nons tenia dan per ço que nos hi fariem ·I· altre castell quant hi iriem ab la ost. E manam fer ·XX· pareyls de tapieres en secret, que hom nou sabes en Terol, e fom a la pascha florida en Terol: enans que nostra ost uingues començam danar, e uench ab nos don Exemen Dorrea, e nostra maynada, e don Pero Fferrandes Daçagra, el conseyl de Daroca e de Terol: e enans que uinguessen los altres anam nosen. E nos, a exida de Terol, per lo cami on anauem, guardaren los de la ost les besties carregades que portauen les tapieres, car negu de la ost no sabia nostre secret, ni on anauem ne on no. E quan fom denant Exerica que la talauem, don Pero Fferrandez Daçagra uench a nos, et don Exemen Durrea, quart haguem menjat, e dixeren nos: Seyor, que es aço que dien nos que tapieres leuats? E nos dixem los que nolsen respondriem denant tots, mas ques leuassen los altres, e parlariem ab els, e dir los hiem que era ne que no
209. E quant sen foren leuats, dixem los: Aquesta cosa hauem feita en gran secret, e prec uos altres e man que tingats lo secret tro que uegen les gents per ques fa ne per que no, que jo les he feytes, per ço car jo uuvl poblar lo pug que ara ha nom Aneça, e haura nom lo Pug de sancta Maria, e els han desfeit lo castell quey era, e jo uuylo reffer, e quan refeit laurem, lexar hiem nostra frontera bona e enfortida, e daqui garrejar los ha hom tant, tro que Ualencia sia aixi aflaquida de conduyt que la puscam assetiar, e que la puscam pendre. E els dixeren: Bens ho degrets a nos hauer feit saber, que meyls forem apparaylats de conduyt e daltres coses que ara no som. E coneguem los en les cares que nols playa, e en la paraula que nou anagauen be, e dixem los: Barons, placiaus aço que nos hauem feit e farem, que per aquesta cosa se conquerra Ualencia mils que per neguna altra del mon.
624Cebolla. (N. 1, p. 179).
625Veurem. (N. 1, p. 179).
751Enesa. (N. 1, p. 250).
752Com. (N. 2, p. 250).
753Menam. (N. 3, p. 250).
754Attanyets. (N. 4, p. 250).
755Azina. (N. 5, p. 250).
Jaume I, Rei de Catalunya-Aragó (1208-1276)
Llibre dels feits
Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler: dictada per aquell en sa llengua natural; de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003
Barcelona, Llibrería d'Alvar Verdaguer, 1873.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada