La voluntat del rei Alfons I, dit el Trobador i també el Cast (†1196), fill de la reina Peronella d’Aragó i del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, fundador de Poblet, va ser determinant per a establir en aquest monestir el panteó reial del casal d’Aragó i de Barcelona, ja que trià sepultura en el cenobi cistercenc, malgrat les tradicions de la dinastia aragonesa i de la casa comtal de Barcelona des de Guifré el Pelós, que van afavorir, respectivament, Sant Joan de la Penya i el monestir benedictí de Ripoll [1].
El rei va prendre tal decisió molt aviat, el 1175, i la va ratificar en el seu testament del 1194 i, novament, en un codicil de l’abril del 1196. Va introduir, però, la condició que, en cas d’aconseguir conquerir València –empresa que l’obsessionava, però que no va assolir–, podia ser soterrat a Cepolla, nom antic del Puig de Santa Maria, del qual havia fet donació a Poblet per a fundar-hi un monestir [2]:
Anfós I d'Aragó elegeix sepultura a Poblet (1175, febrer)
29. – In nomine Domini. Notum sit cunctis quod ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et marchio Provincie, pro salute anime mee et in redemptione peccatorum meorum, dono et concedo me ipsum ad sepeliendum in monasterio Sancte Marie de Populeto. Hoc laudo et affirmo ita tamen quod si Valentiam capere possem, et de meo propio facere monasterium in loco quod vocatur Cepolla, quod eidem monasterio donavi, retineo me ibi posse sepeliri si vellem; et ratum et firmum habeatur, ita ut de cetero nullam aliam possim eligere sepulturam preter illam de Populeto sive preter illam de Cepolla ubi monasterium construendum deliberavi, et ipsum tamen sit in subieccione et ordinatione monasterio Populeti, et hoc mando ita esse ubicumque vita decessero. Quod est actum mense februarii. Anno Domini m.ºc.ºlxx.ºv.º apud Anglerolam, in presentia dompni B. Terrachonensis Archiepiscopi, Bernardi de Anglerola, Bertrandi de Sancta Cruce, Fortunii de Stada et Gaucerandi de Pinos. Signum + Ildefonsi, regis Aragonensis comitis Barchinonensis et marchionis Provincie.
Petrus, Dei gratia Cesaraugustanus episcopus. Ego Guillelmus de Bassa, domini regis notarius, scripsi eiusdem mandato hanc cartam et feci hoc sig + num. [3]
En nom del Senyor. Que siga conegut per tots que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona i marqués de Provença, per la salvació de la meua ànima i en remissió dels meus pecats, em done i em concedisc a mi mateix per a ser soterrat al monestir de Santa Maria de Poblet.
Això ho aprove i ho confirme, amb la condició, tanmateix, que, si poguera conquerir València i fundar, amb els meus propis béns, un monestir al lloc anomenat Cebolla, que he donat a aquest mateix monestir, em reserve la possibilitat de ser soterrat allí, si així ho volguera.
I que això siga considerat vàlid i ferm, de manera que, d'ara endavant, no puga triar cap altra sepultura que no siga la de Poblet o bé la de Cebolla, on he decidit que es construïsca el monestir. Aquest monestir, però, estarà sotmés a la jurisdicció i a l'ordenació del monestir de Poblet. I dispose que així siga, independentment del lloc on em sobrevinga la mort.
Fet el mes de febrer de l'any del Senyor de 1175, a Anglesola, en presència de l'il·lustre Berenguer, arquebisbe de Tarragona, de Bernat d'Anglesola, Bertran de Santa Creu, Fortuny de l'Espluga i Gausfred de Pinós.
Signe d'Alfons, rei d'Aragó, comte de Barcelona i marqués de Provença.
Pere, per la gràcia de Déu bisbe de Saragossa.
Jo, Guillem de Bassa, notari del senyor rei, he escrit aquesta carta per manament seu i hi he posat aquest signe. [4]
Pere, infant d'Aragó, fill d'Anfós I, elegeix sepultura a Poblet (1190, desembre)
30. – In nomine Domini. Notum sit-cunctis quod ego Petrus infans, Dei gratia filius domini Ildefonsi Regis Aragonum, pro salute anime mee et in redemptione peccatorum meorum, dono et concedo meipsum ad sepeliendum in monasterio Sancte Marie de Populeto. Hoc laudo et affirmo ita tamen quod si Valentiam capere possem, et de meo propio facere monasterium in loco qui vocatur Cepolla, quod eidem monasterio donavi, retineo me ibi posse sepeliri si vellem; et ratum et firmum habeatur ita ut de cetero nullam aliam possim eligere sepulturam preter illam de Populeto, sive preter illam de Cepolla, ubi monasterium construendum deliberavi, et ipsum tamen sit in subieccione et ordinatione monasterio Populeti; et hoc mando ita esse ubicumque vita decessero. Quod est actum mense decembri. Anno Domini m.ºc.ºxc.º in presentia dompni B. Tarrachonensis Archiepiscopi, apud Populetum. Sig + num Petri infans, Dei gratia filii domini Ildefonsi regis Aragonensis. Signum + Ildefonsi, Dei gratia regis Aragonensis, comitis Barchinonensis et marchio Provincie. Sig + num Artaldi de Alagon. Sig + num Guillelmi de Granata. Sig + num Lop de Darocha. Sig + num Michaelis de Lusia. Sig + num Vales. Sig + num Guillelmi de Corrone, scriptoris infantis Petri filii domini regis Aragonensis qui hoc scripsit die et anno quo supra. [3]
En nom del Senyor. Que siga conegut per tots que jo, Pere, infant, per la gràcia de Déu fill del senyor Alfons, rei d'Aragó, per la salvació de la meua ànima i en remissió dels meus pecats, em done i em concedisc a mi mateix per a ser soterrat al monestir de Santa Maria de Poblet.
Això ho aprove i ho confirme, amb la condició, tanmateix, que, si poguera conquerir València i fundar, amb els meus propis béns, un monestir al lloc anomenat Cebolla, que he donat a aquest mateix monestir, em reserve la possibilitat de ser soterrat allí, si així ho volguera.
I que això siga considerat vàlid i ferm, de manera que, d'ara endavant, no puga triar cap altra sepultura que no siga la de Poblet o bé la de Cebolla, on he decidit que es construïsca el monestir. Aquest monestir, però, estarà sotmés a la jurisdicció i a l'ordenació del monestir de Poblet. I dispose que així siga, independentment del lloc on em sobrevinga la mort.
Fet el mes de desembre de l'any del Senyor de 1190, en presència de l'il·lustre Berenguer, arquebisbe de Tarragona, a Poblet.
Signe de Pere, infant, fill del senyor Alfons, rei d'Aragó.
Signe d'Alfons, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona i marqués de Provença.
Signe d'Artal d'Alagó. Signe de Guillem de Granada. Signe de Lope de Daroca. Signe de Miquel de Lúcia. Signe de Valés. Signe de Guillem de Corró, escrivà de l'infant Pere, fill del senyor rei d'Aragó, que ha escrit aquest document en el dia i l'any abans esmentats. [4]
Donació de Cebolla per Anfós I (1176, febrer)
41. – In nomine Sancte et Individue Trinitatis. Notum sit presentibus et futuris quod ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et marchio Provincie, divini amoris intuitu et ob remedium anime mee et parentum meorum, dono, offero Domino Deo et sancte domui de Populeto et tibi Hugone venerabili in Domino eiusdem loci abbati et fratribus tuis presentibus et futuris in ibi Deo servientibus, in regione Hispaniarum villam quandam que nuncupatur Cepolla, sitam prope satis Valentie civitatis, quippe cum eam nos divina gratia adquirere voluerit et obtinere. Predictam autem villam et locum cum adiacentis et pertinenciis suis, cum aquis, lignaribus, pratis, pascuis, piscatoriis, cum diversi generis arboribus, cum egressibus et regressibus suis et cum tanto terre ubicumque circa eandem villam vobis eligeritis et acceperitis, quantum sufficiat unoquoque semper anno quinquaginta paribus bovum laborare, nulla alia persona infra hoc participante preter vos, devoto animo inquam et gratuita voluntate dono, offero et trado tibi comemorato abbati et fratribus et eidem domui de Populeto in perpetuum, cum tanto etiam terre in convenienti loco et obtimo domui vestre ibi construendam, videlicet in regno Valentie quantum totidem paria bovum possint sufficienter laborare. Hoc quidem supradicta per vestrum propium alodium franchum liberum et ingenuum, ad serviendum Deo viventi abbatiam autem ibi facietis in ordine cisterciense secundum regulam Sancti Benedicti, que subdita sit perpetuo prelibate domui de Populeto. Item convenio quod, vita mihi comite, ampliabo et accrescam usque adeo locum prenominatum de Cepolla, quod centum presbiteri ad honorem Omnipotentis in ibi constituantur. Quod est actum mense februarii, anno Domini m.c.lxx.v. apud Anglerolam. Signum + Ildefonsi regis Aragonum, comitis Barchinone et marchionis Provincie. Sig + num Berengarii, abbatis ecclesie Montisaragonis. Sig + num Gaucerandi de Pinos. Sig + num Guillelmi de Claramonte. Sig + num Bertrandi de Castelet. Sig + num Bertrandi de Sancta Cruce. Ego Guillelmus de Bassa, domini regis notarius, scripsi eiusdem mandato hanc cartam et feci hoc sig + num. [3]
En nom de la Santa i Indivisible Trinitat. Que siga conegut pels presents i pels futurs que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona i marqués de Provença, mogut per amor diví i per la salvació de la meua ànima i de la dels meus parents, done i oferisc al Senyor Déu i a la santa casa de Poblet, i a tu, Hug, venerable abat en el Senyor d'aquest mateix lloc, i als teus germans, presents i futurs, que hi serveixen Déu, una vila de la regió de les Hispànies anomenada Cebolla, situada molt a prop de la ciutat de València, sempre que, amb l'ajuda de la gràcia divina, aconseguim adquirir-la i prendre'n possessió.
La dita vila i el seu terme, amb els seus adjacents i pertinences, amb les aigües, els boscos, els prats, les pastures, els llocs de pesca, els arbres de tota mena, els seus accessos i eixides, i també amb una extensió de terra, en qualsevol indret al voltant de la mateixa vila que vosaltres trieu i ocupeu, suficient perquè cada any s'hi puguen treballar cinquanta parells de bous, sense que cap altra persona hi participe, llevat de vosaltres, amb ànim devot i voluntat generosa, done, oferisc i lliure a tu, l'abat abans esmentat, als teus germans i a la mateixa casa de Poblet, a perpetuïtat.
Així mateix, vos done una extensió de terra en un lloc convenient i òptim perquè hi construïu una casa monàstica, concretament al regne de València, amb una quantitat de terra que puga ser treballada suficientment per cinquanta parells de bous.
Tot això que s'ha esmentat vos ho done com a alou propi, franc, lliure i exempt de càrregues, perquè servisca al Déu vivent. I hi fundareu una abadia de l'orde cistercenc, segons la regla de sant Benet, que quedarà perpètuament sotmesa a la casa de Poblet abans esmentada.
A més, em compromet que, mentre jo visca, ampliaré i engrandiré tant el lloc esmentat de Cebolla que s'hi puguen establir cent preveres en honor de Déu Totpoderós.
Fet el mes de febrer de l'any del Senyor de 1176, a Anglesola.
Signe d'Alfons, rei d'Aragó, comte de Barcelona i marqués de Provença.
Signe de Berenguer, abat de l'església de Montaragó. Signe de Gausfred de Pinós. Signe de Guillem de Claramunt. Signe de Bertran de Castellet. Signe de Bertran de Santa Creu.
Jo, Guillem de Bassa, notari del senyor rei, he escrit aquesta carta per manament seu i hi he posat aquest signe. [4]
Imatge: Safirinha, CC BY-SA 3.0 ES, via la Wikimedia Commons.
[1][2] El panteó reial de Poblet. enciclopedia.cat.
[3] Cartulari de Poblet: edició del manuscrit de Tarragona. Transcripció: Joan Pons i Marquès. 1938. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica.
